Palmyra-Crack des Chevaliers-Afamia i les ciutats mortes (com nosaltres)

Aquest seria el recorregut en els darrers dos dies: del desert de Palmyra a la verdor i humitat dels camps de Hosn i de pobles que estan entre Homs i Aleppo.

Estem petats, no hem parat quiets i hem patejat. A mes, molts quilometres son en minibusos (15 persones en total en una super vanette!) i aixo es nota.

Aixi hem "entrat en contacte" i parlar amb molta gent del pais. Son super amables, honestos i amigables. Disposats a ajudar-te i a convidar-te a un te o a casa seva, fins i tot ens han convidat a dormir-hi.

La pluja ens ha fet una miqueta la punyeta - no sunshine, no sunset- pero anem seguint els nostres plans, amb variacions minimes. Dema anem cap al Nord: Alepo, ja estem a l'equador del viatge...snif,snif... (igual l'Inaki troba feina aqui...jejjejeje)

Se'ns acaba la connexio...i tenim moooolta gana i son.

p.d.: Raimon, gracies x seguir-nos!!!!et farem president del club de fans del blog. Decidit.

Palmyra (Tadmor, en arab)

Segon dia, per comencar fer 1 petita llista del que anyorem:

1. EL LATEX (Pel matalas, malpensats...)
2. EL CAFE AMB LLET!! No mes tes...
3. CAMINAR TRANQUILS PEL CARRER:No taxi, no help, no nothing!!!

Be, potser el text no te massa sentit pero es q estem amb el propietari dun cyber, digne de veure!!!!

Lo primer era lo primer: LES RUNES DE PALMYRA son molt xules, ens han donat un volt amb camell gratis i tot,hem parlat amb uns nens beduins i hem vist moltes columnes. Costa dimaginar-se el peix si nom'es veues l-esquelet (Tenim el Bob Marley a tope...pel q no ens fem responsables del que olorem ni escrivim...), i esq les runes son 4 pedres pero es pot imaginar la magnitud del conjunt.
De la posta de sol (Typical Palmyrian) ni9 en parlem pq estava ennovulat, jajajaja no pot ser!!!ejejejeje

Esperem tenir + sort dema quan surti el sol.

P.D.> Si tot va s/previst, dormirem a Hama.

Per fi!!!!! Estem a Siria

Ja som aqui!!!! bueno, ja fa una estoneta eh? de moment tot molt be, tot i que ja hi ha una primera anecdota -el teclat no esta per posar accents ni histories occidentals eh?...

Els bitllets en un principi eren BCN-Istambul-Damasc, pero a ultima hora ens van avisar d'un canvi....i no ens vam donar compte que el vol Istambul-Damasc era a les 23,30 pero...de diumenge!!!! que hi ha una convencio de ministres i l-aeroport esta tancat!! suput...
pero be, no passa res i finalment ens han aconseguit un canvi de bitllet desd Istambul cap a Beirut i dalla vam anar-amb 2 siris* que vam coneixer a laeroport-en un bus-de noruegs als que ens vam acoplar, tb a laeroport- fins a Damascus.Uf....si!
Al final, tot ha quedat en 6 hores de retard s/horari previst i una son que te cagues, pero amb la calma que no som danar amb el pet al cul eh???

Aix'i que amics, estem be, aljamduillah!

Si tot va be dema, tadmus=Palmyra, veurem que ens depara aquest pais. Igual ho fem via Los Angeles, segons agenda dels ministres :)

*VISCA LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES. Hauriem de fer una alianca/germanor?lliga de poble entre Sbd-Siria

+ cosetes...setmana santa i el que cueja...

Bona nit!

Ara va de sortidetes....

Excursions: a veure si repetim amb la "cunyá" una sortida com la de diumenge pel Parc de St. Llorenç de Munt...no vam caminar gaire (tot sigui dit...) però vaja una horeta i mitja esmorzar de truita inclòs! i després a seguir jalant i descansar...VAYA TELA!

Pensava repetir aquest mateix "finde" però les coses s'han girat una mica i probablement (Aquí enllaço amb sortides) marxarem a veure la Jefa (léase la meva mare) així és que queda postposat per principis d'Abril com a molt tard o qualsevol cap de setmana que quedi lliure per entremig!

Viatges: Finalment, si els visats no fallen i Al·lah ens dóna un cop de ma a l'ambaixada...el proper 28 de Març marxem a SÍRIA!! Se que mereix una web només per explicar lo emocionada que estic, les ganes que en tinc i les meravelloses expectatives sorgides sobre el que estic llegint, però com que tampoc ens estem matant molt en la preparació del viatge i som de deixar les coes pel final...jjejejjeje doncs ho deixo caure, més que res perquè ja no se a qui li he dit i a qui no!

Serà fins el dia 06 d'Abril al migdia, just per celebrar el cumple d'un altre jefe...el Sr. Zudaire. :)

S'accepten suggeriments de viatgers experimentats o informacions i consell varis. Continuarà!

Petit apunt per entrar comentaris

Bones!

Alguns amics m'heu preguntat com entrar un comentari al blog! Si no vaig equivocada..només heu de situar el cursor al final del text, allà on hi posa "0,1 o els que siguin comentarios", clicar a sobre i us apareixerà una pantalleta amb un requadre on posar-hi un text i el podeu entrar anònimament, amb nom, si teniu compte de gmail, etc.

Valens? Espero que us sigui útil i comentem la jugada!!

Apa-li, ens veiem!

Insolidaris...

Tot rellegint el títol, veig que estic d'"in" tota l'estona...però aquest cop, és per queixar-me d'una altra cosa...M'han arribat veus, que hi ha gent que riu molt mirant aquest blog...molt maco! tu aqui fent un esforç, plasmant les teves idees, "estrujant-te" el coco, i perquè?? perquè algú et critiqui en un comentari al blog??? no! ni tan sols això...snifsnif
la gent riu, mira, cotilleja, potina...però se'n va sense dir ni adéu.

Se que venim d'una jornada de reflexió però...us convido a acabar aquesta reflexionant sobre aquestes paraules. :)

Ah, per cert! Us convido a visitar el final de la pàgina, no allà on surto fent el pena, no! sinó una mica abans on es recorden alguns aniversaris...(pista jejeeje)

Aparellament de la tortuga ;)

Anem a temes més importants...L'ARTURU ha trobat possibles parelles!!!

Fa uns dies vam conèixer el Xavi, un noi que té 3 tortugues femelles i 1 mascle! (perquè després parlem de les desigualtats mundials...unos tantos y otros tan poco). I vam acordar que a finals de mes se les quedarà uns dies, perquè es coneguin i així es podran esbravar les criatures...no és increïble??? Bé, no n'hi ha per tant, però em va fer molt feliç saber que un amic del meu germà té tortuguetes...

Seguirem informant :) Pel moment l'Arturu porta uns dies una mica quietó...suposo que degut al fred però està una mica moix... però a qui no li afecta el temps? petons!

Relacions (in)humanes

Els darrers dies han estat plenes de reunions amb amics i familiars i m'han fet pensar una d'aquelles coses que de tant en tant sorgeixen : cal fer un esforç i anar a totes aquestes reunions encara que no et vingui de gust? o cal ser més selectiu i realment fer el que et vingui de gust independentment de les decisions de les persones estimades?

Moltes vegades apareix aquell dubte entre obligació i devoció...a vegades creus que val la pena deixar una mica de banda els prejudicis, la mandra o aquelles petites coses que puguis tenir amb algú per estar amb aquella persona en un moment important, però un cop passa aquest moment i veus que ha sigut bastant inútil tot plegat...et dóna per pensar: seré estúpida?? podria haver utilitzat aquest temps en alguna cosa més beneficiosa o més enriquidora per tu mateixa...

Se que aquestes paraules són fruit dels petits desenganys i que possiblement la situació es repeteixi però si més no, reflexionar-hi. També voldria reflexar la situació contrària: quan vas a un lloc sense prejudicis, amb gent que no coneixes...fa una mica de recança i aleshores...pluf! entre tots comparteixes un moment únic i divertit! Màgia, Predisposició d'actitud, conjunció d'astres??

Sens dubte crec que queda en les nostres mans decidir amb qui volem compartir les nostres vides, però fins a quin punt podem escollir lliurement què fer sense condicionar la nostra parella, la nostra colla, la nostra família... potser cada un de nosaltres ha de decidir fins a on pot o vol arribar.