Límits

Darrerament tinc al cap de parlar-vos sobre els límits...què passa amb els ésser humans? no sabem posar límits o és que ens oblidem fàcilment dels imposats i un cop s'acaba el plaç, ens donem una pròrroga¿?
En moltes converses amb amics i familiars ens posem d'acord en que hi ha situacions insostenibles, que han arribat al límit i que s'han d'aturar. Pel bé de la família, la parella, l'amic, pel teu propi bé o simplement perquè no et crei un malestar tan gran que t'arribi a afectar a la teva salut...
Però, incomprensiblement, tot i que ho sabem, ho reafirmem i posem el crit al cel pel que l'altre està fent amb tu...decideixes allargar la situació un temps més (digues-li donar una altra oportunitat a algú que t'ha decebut, fer per darrera vegada una cosa, tornar a confiar en la parella o intentar oblidar coses i tornar a començar de zero, per cinquena vegada): segur que tot té una explicació, ja no tornarà a passar més, la darrera vegada no ho vaig veure a temps, pèrò ara amb l'experiència...
També és cert que sense aquestes segones oportunitats seriem una colla d'intransigents i seriem taxatius en tot, però coi, perquè no veiem els nostres límits???

Tot i que en aquest cas, no es tracta d'una experiència meva recent, crec que tots ens hi veiem reflexats en algun moment. La part més senzilla és trobar-se fora i opinar, però un cop hagis de ser tu la que decideixi...farem cas dels nostres discursos?

orienta...QUÈ????

Puff...perdoneu que no hagi escrit abans, hi ha varies raons que ho motiven...
- les agulletes (De riure, no de caminar)
- la vergonya (l'ordre en què ho escric, no és per ordre d'importància, sino, aniria primer...)
- la tendinitis de la mà, que fa el seu curs...

Total, una vergonya absoluta!jajajjaja mentre tothom feia el primer tram de la cursa sense problemes, la meva parella de cursa i jo érem recollits per l'home-escombra juajuajuajua perquè estàvem ben lluny del punt d'esmorzar on ens havíem de trobar!!

El sistema "dufour" (espero escriure-ho bé) és complicadot! a la que et perds en un azimut*, ja pots anar fent els altres seguint les indicacions de graus que et diuen que clar, ja no quadra res i estàs absolutament perdut, impotent i amb ganes de plegar!

Resum: Vam riure molt, vam disfrutar veient com arribaven els que no s'havien perdut (El Jesús és, a partir d'avui, el Sr. GPS 4x4...) i menjant-nos totes les reserves de donuts i xocolatines que van quedar jejejeje...home, ja que som "l'hazmereir" de tots els federats, com a mínim, ajudar-los a mantenir una vida sana amb una dieta equilibrada, no?? Algú s'ha de sacrificar...

Aiiix que divertit...fins la propera!
--------------------------------------------------------------------
*S/WIQUIPÈDIA: És l'angle que forma una direcció (per exemple la que uneix una estrella o un objecte amb l'observador) amb una altra direcció fixa que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitzó. Convencionalment, es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegaciómesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegació).

Cursa d'orientació

Sip, ho heu llegit bé: cursa i orientació. Dues paraules que mai haguéssim pensat anirien associades amb la meva persona oi?
Bé, ja se sap, la gent canvia, s'ha de fer alguna cosa el diumenge...total! que amb la conya ja hem pagat la inscripció per una cursa (com plogui ens cagarem tots en ...perquè no et tornen els diners!?) a Mura en la que ens hem d'anar orientant amb un sistema francès...

He pensat, escriu-ho ara, per si de cas no arribes al final..jejjeje si, ja se que 13 qms. no són tant per la majoria, però per mi estarà més que bé. I més, tenint en compte la meva graaan orientació. Aquesta, i la meva graaaan passió pel futbol són dos fets -malgrat no m'agradin els tòpics- que m'identifiquen com a dona.

Tot i això, tinc fe. Anem en parelles. La meva parella és l'Iñaki, altrament conegut com a Sr. GPS. ;) jijijijij mooooooooooooola!

Bé, si es fan fotos de l'event (no se si descalifica, perquè la rigidesa normativa és esgarrifant!) es penjaran perquè riguem una estona tots plegats.

Final de trajecte

Bé, ja hem tornat, hem contactat amb la nostra gent...vamos, que "s'acabó lo que se daba".

En general, conservo un record entranyable de la gent i ganes de tornar-hi algun dia. Hi ha moltes coses a les que costa acostumar-se: anar garrapinyant el paper de wc o els tovallons com si fos or, pagar per pixar en llocs infames, que fumin a tot arreu, que surtis al carrer i et diguin: dollar, change o qualsevol altre missatge per poder-te vendre el que sigui, que de nit sentis un tràfic infernal, que llencin les coses al terra, que el lavabo sigui un forat i el voltant un bassal...¿d'aigua?...però d'altra banda, és fàcil acostumar-se a d'altres cosetes: que et deixin seure al bus, només pel fet de ser una dona (paternalista? ja, però quan estas cansat, ho agraeixes); que t'acompanyin allà on necessitis; que truquin per tu als llocs o fins i tot et demanin els tiquets si no te n'ensurts amb el no-anglès que es parla; que et rebaixin les coses si dius una xorradeta en àrab; que et convidin a sopar o et portin en el seu cotxe gratis...

En fi, tot té els seus pros i els seus contres però puc dir que ha valgut la pena poder tenir la sort de fer aquest viatge, que ha estat molt millor de com el porto somniant durant anys (l'he fet abans dels 30!!!!) i també contenta perquè l'Iñaki hagi disfrutat tant com jo.

Tan debò tothom tingui la oportunitat de fer el viatge amb el què somnia. Inshallah!

Per ara, us deixo la foto del meu amor i company d'un microbus (=Vanette amb capacitat per 15 persones), aiiiii amb la foto no s'aprecia però la profunditat dels seus ulls, travessaven l'ànima, us ho juro.

Gent, idioma...

Quan arribes a qualsevol lloc de Siria, normalment baixem d'un bus, el primer que t'assalta es un famer de taxistes, uns a peu, altres muntats al taxi, tots parlant a la vegada o pitant. Total, que entre la nostra pinta europeomarciana i l'escandol dels foranis, ens identifiquen en menys de un segon.

La resta de gent que no busca negoci es mante una mica distanciada, mirant-nos amb curiositat i vergonya quan els tornes la mirada -sobretot les dones- pero sempre et retornen un somriure. Pero en quan un d'ells trenca el gel i fas una pregunta, poc a poc van apropant-se i fan el questionari de rigor:
QUESTIONARI SIRI DE RIGOR PER DONAR LA BENVINGUDA:
- D'on sou? (els mes espavilats ja proven directament d'endivinar la nacionalitat)
- Treuen qualsevol comentari topic del pais: 1.Barcelona o Madrid? Barsa, Barsa!! 2.Para regalarselo a tu suegra 3.Hola coca cola 4. bcn es bona si la bossa sona, etc,etc,etc.
- Us agrada Siria? Que heu visitat?
- De què treballeu? (l'Iñaki se'ls fica a la butxaca en quan diu "Muhandis": enginyers!)
- Esteu casats? Desde quan? No teniu fills? Perque?

Alguns ho fan amb un anglès de Mostoles molt correcte, pero d'altres ho fan en un pur arab, tambe molt correcte, pero que ja ens suposa una miqueta mes de problema (aixo si, en quan la Maite els comenca a seguir la conversa sels desmonta el guio i sels ilumina la cara).

Llavors ve la part mes dificil, abandonen directament l'angles i deixen anar parrafades senceres en arab, que ni amb els cursos de CCC ho podrien millorar. Estem aprenent arab a marxes forcades.

Pero potser perque son gent molt oberta, simpatica, honesta i sentit de l'humor, o perque els fa molta gracia i ilusio que un europeu els parli en arab (no entenen que l'Inaki no aprengui arab - com si ells dominessin l'angles, el catala i portessin barretina), ens ajuden a trobar tots els transports, els carrers, les runes, o el que calgui.
Ens intenten retenir per xerrar amb nosaltres, fent un te, convidant-nos a sopar o fins i tot a dormir. Ens acompanyen en cotxe d'un poble a l'altre -sense pagar res ni acceptar res mes que la conversa a canvi- ens donen la seva targeta per si tenim algun problema a Siria (impensable...), ens paguen l'autobus, ens porten a visitar la Universitat i ens expliquen les seves costums...

En fi, una delicia, costara tornar a l'anonimat de les ciutats europees, al silenci de les nits -sense soroll de botzines o del minaret de les mesquites... pero en canvi no costara tornar al nostre llit de latex (gracies senyor, per inventar el latex en totes les seves varietats), a la nostra casa sense pols, amb paper de water!!, amb el bany sec, etc.

Dema: intentarem arribar a Maalula (ens deixaran pagar el bitllet?? segons a qui pillem, segur que si!) i tornar al centre per la tarda.

De 0 a 100

Avui marxem dAleppo (ara son les 10 i queden dues hores per pillar el tren) i tenim tantes coses per explicar...

Arribats a aquest punt del viatge hem tret ja una primera conclusio: no estem predestinats a morir en un accident de cotxe (com diuen aqui: Si pots conduir a Siria, pots conduir arreu del mon).

Hem agafat un munt de minibusos (per tal de no agafar un taxi, un catala fa el que sigiui...), al final tambe hem hagut d'agafar algun taxi, i autobusos de linia...Pero tots fan el mateix.
Els carrers no tenen carrils (saben que existeixen les linies, perque ens ho han dit...), els semafors son per esgotar el pressupost municipal, no pas perque es pari algu!...estas a lesquerra i vols girar a la dreta, hi ha quatre carrils entremig,. pero caaaap problema: intermitent i cop de volant, aixi s'arregla tot. Ah, no t'oblidis de portar la bocina: imprescindible.

A l'autopista tampoc hi ha carrils, sempre pots adelantar, inclus adelantar al qui esta adelantant i pitar-lo per cabron...jajjjaj bonisssim!!! i si ve un de cara, nomes cal pitar (mes intensivament...)i seguir endavant com si res. Entre tots fem lloc i acabem alineats com nadadores sincronitzades: impressing!
Aixo si, no hem vist ni un sol accident...

En fi, que aqui no hi ha llei i hem de marxar que ens esperen 2 universitaris d'Alepo que estan encuriosidissims amb nosaltres (Acabem de deixar la Rasha-una noia-a casa seva) i ens acompanyaran a l'estacio de tren.

Dema: sobre la hospitalitat Siria (No se si tindrem espai en aquest mini blog ni a casa per rebre a tots els qui ens han convidat a casa seva o ajudat aqui) que AIXO NO TE PREU!!!!
Ultim tram: Damasc.