Aquest seria el recorregut en els darrers dos dies: del desert de Palmyra a la verdor i humitat dels camps de Hosn i de pobles que estan entre Homs i Aleppo. Estem petats, no hem parat quiets i hem patejat. A mes, molts quilometres son en minibusos (15 persones en total en una super vanette!) i aixo es nota.
Aixi hem "entrat en contacte" i parlar amb molta gent del pais. Son super amables, honestos i amigables. Disposats a ajudar-te i a convidar-te a un te o a casa seva, fins i tot ens han convidat a dormir-hi.
La pluja ens ha fet una miqueta la punyeta - no sunshine, no sunset- pero anem seguint els nostres plans, amb variacions minimes. Dema anem cap al Nord: Alepo, ja estem a l'equador del viatge...snif,snif... (igual l'Inaki troba feina aqui...jejjejeje)
Se'ns acaba la connexio...i tenim moooolta gana i son.
p.d.: Raimon, gracies x seguir-nos!!!!et farem president del club de fans del blog. Decidit.
1 comentari:
Ep, gran foto!
Jaja, president del club de fans del blog! :-D Un honor que acceptaré encantat ;-)
Vinga, a seguir gaudint del viatge, intenteu descansar també, i a veure si hi ha a bit of sunshine for a nice sunset.
Publica un comentari a l'entrada