2ª Edició TAA (Trobada Amics Anticrisi)

TAA (TROBADA AMICS ANTI CRISI) 2ª EDICIÓ 2009

Amics,

Un any més us convoco a que ens trobem per passar una bona estona, conèixer gent nova, fer un pica-pica i de pas…renovar coses a les que no donem ús.

Abans que arribi l'hivern...aprofitem totes les andròmines que tenim i a un mes d'acabar la tardor, podem aprofitar per intercanviar, vendre o comprar tot allò que ens pugui ser d'utilitat o simplement ens vingui de gust!

L’any passat es va inaugurar amb un èxit acceptable el semi-mercadillo i vam donar sortida a les coses més inverosímils, com per exemple un mallot de bici!!

Esperoque aquest any, amb l’experiència del passat, poguem fer-ho més enriquidor i augmentar els intercanvis en objectes, temps o serveis, que tant necessaris són a vegades i no sabem a qui recórrer…

Sigui com sigui, espero que el proper diumenge 29 de Novembre al migdia pogueu venir a casa!!

Tots aquells que ja ho tingueu clar, poseu-vos en contacte amb mi i confirmeu la vostra assistència (elmeunoucorreu@gmail.com) i així, poder organitzar tot el tema del dinar, taules, etc.

Lisboa

Gente amable y paciente. Obrigada.

Traqueteo de tranvía,

Calzada dura, irregular y fría

Playas semidesiertas, agua gélida, arena fina bajo los pies

Sol cálido y brisa del atlántico.

Colores y melancolía

Tiempo espaciado, cortas pausas, detalles…

Garoto de sabor intenso con vistas infinitas al río

Terrazas, explanadas y garitos para turistas

Vuelta a la niñez… objetos, olores y recuerdos de anteayer

Contrastes de modernidad y tecnología contra estancamiento y tradición.

Cercana, antigua, nueva….Lisssshboa

s'acosten aniversaris

S'acosten aniversaris de dol...pèrdues, ruptures, morts, buits emocionals...sembla que et recuperes i en quan et dones la volta, el somriure se't queda a mitges i un record irrumpeix a la teva ment: una olor, una imatge, el tacte...una espurna que dispara una gran varietat de sensacions dins teu.

A pesar de l'alegria i l'intent (A dies millor, a dies pitjor) de gaudir del dia a dia, m'envaiex un regust final de tristesa...no acabo de pair i fer bé la digestió.

Maite o El arte de liarse

Quan se suposa que és època de despiporre, festa i diversió a tutiplen, me lio más que un tonto i em foto a currar a cascoporro (quin mal està fent Muchachada Nui, en mi...).
Podria gaudir de les tardes, del sol, dels recadets pel meu barri (ara hi torna a haver un ambientazo al Selva, que pa qué!) però enlloc d'això...em cremo a la platja en intensius de finde, quedo amb tothom qui puc no abans de les 20h!, conec gent i em lio i em lio!!
Per anar bé, hauria d'aïllar-me 4 setmanes (sense comptar el que necessito per arreglar cosetes, ni les vacances -d'1 mes com a mínim- ...) i no fer més vida social, associativa o de qualsevol tipus que impliqui contactar i/o conèixer gent...

Los liantes nacen...o se hacen?¿?

Sexe a la ciutat?

Aquest post volia emular la sèrie "Sex & The City" traduida a Espanya com "Sexo en Nueva York" en les què s'explicava les peripècies de quatre dones en la trentena amb vides molt diferents que mostraven diferents situacions. Quatre dones sexis i independents amb les seves respectives opinions i visions sobre l'amistat, el sexe, l'amor, els seus projectes de vida, etc.

La Carrie, la seva protagonista, una escriptora glamourosa que escrivia una columna sobre sexe en un diari  reflexionava des del seu petit apartament a Nova York tot escrivint al seu ordinador Apple glamourós i amb una elegància que no trobareu a gaires cases (a no ser que aviseu que aneu a sopar...)

Evidentment és ficció i la meva vida no hi té res a veure, però a vegades tens moments de pel·lícula que ningú mostra en una gran pantalla. Moments de tendresa, d'amistat, de ridícul, d'anècdotes curioses...que un mateix ha de destacar i donar-li la importància que mereixen!

Són aquelles coses que recordes en un àpat amb amics, veient fotografies en un atac de nostalgia o en moments més durs...

Gaudiu de la vostra pròpia sèrie!

crisi o "let's believe in hope"

La maleïda paraula ja ha entrat de ple a la meva vida. Si fa uns mesos no volia sentir a parlar de "la crisi dels 30" perquè no em sentia identificada, ni em semblava bé abusar del terme a nivell general (a nivell econòmic, fa anys que m'he ajustat el cinturó..) ara no tinc més remei que reconèixer que m'estic convertint lentament però de manera inexorable en un d'aquells casos amb els què justament treballava fins fa molt poc. Casos socials, de persones normals que poc a poc se'ls complica la vida i es troben ofegats sense saber ni com i sense possibilitat de tornar enrera...
Com he sentit a dir sovint: "Shit happens", però imagino que no em pot caure tota a mi, així que: Això no pot fer més que millorar.

ànima

Tot i que no estic gaire inspirada per escriure, he volgut penjar aquest vídeo del programa cultural Ànima, del 33! el poc que he vist, m'ha encantat però el que volia mostrar aqui en especial és l'entrevista amb el cineasta català Albert Serra, és que no té desperdici.

Pobra Bibiana, la fa suar...

A gaudir.

http://www.tv3.cat/videos/1073469

Un llom sol o la inmensitat de ser un sol

"Una a Revolutionary Road, siusplau", "Si, visc sola", Un llom....sol
són algunes de les respostes o afirmacions entorn ser un mateix, però només un.
Això de no tenir parella té les seves coses bones, fins i tot més de les que havia imaginat però també en té de dolentes: les que ja intuia...i alguna més.

No les enumeraré ara ni començaré a fer una llista de pros i contres, però m'adono de la importància de l'altre, per reconèixer' s a un mateix oi? Sense l'altre...no existim. Ja sigui la teva parella, el teu amant, el teu amic, la teva tortuga o el veí de dalt.

Aquesta necessitat de tenir contacte amb els altres i de sentir-nos vius.

THE IT CROWD

No puc parar de riure amb aquesta sèrie!!! Però aquest capítol ha estat boníssim!! parodiant a Facebook he rigut mooltíssim....

http://wuapi.com/vvideo/the-it-crowd-3x05-vo-subtcastellano?source=seriesyonkis&quality=high#viewvideo-content