És fantàstica la música, a mi m'agrada molt tot i que no segueixo el fil de l'actualitat i tot allò que va sortint nou...de tant en tant faig troballes (el que per mi són troballes) o comparteixo "frikades" amb els amics, que per un moment et fan riure i/o plorar...
El que m'agrada i espanta és que és capaç de fer-me canviar d'estat d'ànim (si no estic gaire fina , sobretot) ...em sorprèn el seu poder i efecte, quina ment més pusilànime!! jajajaja
Em fa sentir molt vius sentiments purs, em desperta emocions: em fa riure, plorar, plorar de riure, traslladar-me a un altre lloc o moment, em fa reflexionar fins a oblidar el que sento, m'allunya o apropa de la realitat en funció del que et desperta, et fa recordar persones que no hi són, mil històries.
Ara mateix escolto Antònia Font (Coser i Cantar, 2007) i m'agraden aquests ritmes pausats, la barreja destils i d'instruments com la bateria, la flauta amb bases més houseres, altres més pròpis d'una orquestra simfònica o una pilota de ping pong de fons... suaus a estones i quan convé potents però que em porten a pensar en l'alegria, les coses bones de la vida i el bon rotllo sense deixar un toc nostàlgic, que em retorna a la infantesa. I si a més li afegim l'accent del cantant (són de Mallorca), sembla que estiguem a ses illes.
El temps passa volant i alhora, una cançó dura eternament...
Us recomano, per exemple "Dins aquest iglú", "Mecanismes" o bé "Bamboo" ;)
http://www.antoniafontoficial.com/
Bon cap de setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada