Gent, idioma...

Quan arribes a qualsevol lloc de Siria, normalment baixem d'un bus, el primer que t'assalta es un famer de taxistes, uns a peu, altres muntats al taxi, tots parlant a la vegada o pitant. Total, que entre la nostra pinta europeomarciana i l'escandol dels foranis, ens identifiquen en menys de un segon.

La resta de gent que no busca negoci es mante una mica distanciada, mirant-nos amb curiositat i vergonya quan els tornes la mirada -sobretot les dones- pero sempre et retornen un somriure. Pero en quan un d'ells trenca el gel i fas una pregunta, poc a poc van apropant-se i fan el questionari de rigor:
QUESTIONARI SIRI DE RIGOR PER DONAR LA BENVINGUDA:
- D'on sou? (els mes espavilats ja proven directament d'endivinar la nacionalitat)
- Treuen qualsevol comentari topic del pais: 1.Barcelona o Madrid? Barsa, Barsa!! 2.Para regalarselo a tu suegra 3.Hola coca cola 4. bcn es bona si la bossa sona, etc,etc,etc.
- Us agrada Siria? Que heu visitat?
- De què treballeu? (l'Iñaki se'ls fica a la butxaca en quan diu "Muhandis": enginyers!)
- Esteu casats? Desde quan? No teniu fills? Perque?

Alguns ho fan amb un anglès de Mostoles molt correcte, pero d'altres ho fan en un pur arab, tambe molt correcte, pero que ja ens suposa una miqueta mes de problema (aixo si, en quan la Maite els comenca a seguir la conversa sels desmonta el guio i sels ilumina la cara).

Llavors ve la part mes dificil, abandonen directament l'angles i deixen anar parrafades senceres en arab, que ni amb els cursos de CCC ho podrien millorar. Estem aprenent arab a marxes forcades.

Pero potser perque son gent molt oberta, simpatica, honesta i sentit de l'humor, o perque els fa molta gracia i ilusio que un europeu els parli en arab (no entenen que l'Inaki no aprengui arab - com si ells dominessin l'angles, el catala i portessin barretina), ens ajuden a trobar tots els transports, els carrers, les runes, o el que calgui.
Ens intenten retenir per xerrar amb nosaltres, fent un te, convidant-nos a sopar o fins i tot a dormir. Ens acompanyen en cotxe d'un poble a l'altre -sense pagar res ni acceptar res mes que la conversa a canvi- ens donen la seva targeta per si tenim algun problema a Siria (impensable...), ens paguen l'autobus, ens porten a visitar la Universitat i ens expliquen les seves costums...

En fi, una delicia, costara tornar a l'anonimat de les ciutats europees, al silenci de les nits -sense soroll de botzines o del minaret de les mesquites... pero en canvi no costara tornar al nostre llit de latex (gracies senyor, per inventar el latex en totes les seves varietats), a la nostra casa sense pols, amb paper de water!!, amb el bany sec, etc.

Dema: intentarem arribar a Maalula (ens deixaran pagar el bitllet?? segons a qui pillem, segur que si!) i tornar al centre per la tarda.