Avui marxem dAleppo (ara son les 10 i queden dues hores per pillar el tren) i tenim tantes coses per explicar...
Arribats a aquest punt del viatge hem tret ja una primera conclusio: no estem predestinats a morir en un accident de cotxe (com diuen aqui: Si pots conduir a Siria, pots conduir arreu del mon).
Hem agafat un munt de minibusos (per tal de no agafar un taxi, un catala fa el que sigiui...), al final tambe hem hagut d'agafar algun taxi, i autobusos de linia...Pero tots fan el mateix.
Els carrers no tenen carrils (saben que existeixen les linies, perque ens ho han dit...), els semafors son per esgotar el pressupost municipal, no pas perque es pari algu!...estas a lesquerra i vols girar a la dreta, hi ha quatre carrils entremig,. pero caaaap problema: intermitent i cop de volant, aixi s'arregla tot. Ah, no t'oblidis de portar la bocina: imprescindible.
A l'autopista tampoc hi ha carrils, sempre pots adelantar, inclus adelantar al qui esta adelantant i pitar-lo per cabron...jajjjaj bonisssim!!! i si ve un de cara, nomes cal pitar (mes intensivament...)i seguir endavant com si res. Entre tots fem lloc i acabem alineats com nadadores sincronitzades: impressing!
Aixo si, no hem vist ni un sol accident...
En fi, que aqui no hi ha llei i hem de marxar que ens esperen 2 universitaris d'Alepo que estan encuriosidissims amb nosaltres (Acabem de deixar la Rasha-una noia-a casa seva) i ens acompanyaran a l'estacio de tren.
Dema: sobre la hospitalitat Siria (No se si tindrem espai en aquest mini blog ni a casa per rebre a tots els qui ens han convidat a casa seva o ajudat aqui) que AIXO NO TE PREU!!!!
Ultim tram: Damasc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada